SI NO FOS

SI NO FOS

Si no fos per l’amor, no seríem aquí.
Si no fos per l’amor, no s’entendria una vida plena.
Si no fos per l’amor, tot seria fredor, ja que l’amor escalfa el cor de tot ésser humà.
Si no fos pels poemes, ens faltaria dolçor.
Si no fos pels sembrats, els camps no serien tan verds.
Si no fos per les roselles, els camps no serien tan vistosos.
Si no fos pels arbres, no hi hauria boscos.
Si no fos per les abelles, no hi hauria mel.
Si no fos pel sol, no hi hauria vida.
Si no fos per l’aigua, ens moriríem de set.
Si no fos pels núvols, no plouria.
Si no fos per la calor, no hi hauria núvols.
Si no fos per l’aigua, no hi hauria rius.
Si no fos pels rius, no hi hauria peixos.
Si no fos pels arbres, no hi hauria fruits.
Si no fos per les plantes, no hi hauria verdures.
Si no fos per tantes coses, no podríem donar gràcies.
Si no fos per les coses mal dites, no ens caldria demanar perdó.
Si no fos pels metges, molts estaríem morts.
Si no fos pels medicaments, molts no seríem aquí.

Si no fos pels escriptors, no hi hauria llibres.
Si no fos pels llibres, no coneixeríem la història.
Si no fos per la bellesa, no hi hauria admiració.
Si no fos per la cultura, no hi hauria saviesa.
Si no fos per la petitesa, no hi hauria humilitat.
Si no fos per l’alegria, tot seria foscor.
Si no fos pel silenci, no podríem reflexionar.
Si no fos pel perdó, mai més hi hauria un tornar a començar.
Si no fos per la paraula, no hi hauria comunicació.
Si no fos per l’amistat, no es podria ser amable amb els que coneixes.
Si no fos per la memòria, no podríem valorar tot el que ens fan
els que ens estimen.
Si no fos per la fe, no entendríem res del que ens passa.
Si no fos per l’agraïment, sempre estaríem en deute.
Si no fos per la bondat d’algunes persones, el món estaria perdut.
Si no fos per la Laia, no hauríem après tant.
Si no fos pels escrits, no hauríem passat unes estones tan divertides.

Josefina Vallverdú
Salvador Saborit