SOROLLS

Entra el Bernat i ensopega amb una banqueta:

–Ai, ai!

La Maria, que el sent, entra i li pregunta:

–Què et passa, Bernat?

–Ai, m’he fet mal a la cama. No podré actuar.

–No et preocupis –li diu la Maria–, jo et curaré.

La Maria va a buscar una bena i un esparadrap. Mentre el cura se sent el “cracckkk!” de l’esparadrap.

–Vinga, això ja està. Ara a actuar.

Es posen d’esquena a esquena i s’agafen pels braços, com si fossin un sol cos.

Comencen a ballar i se sent: clap, clap, clap, xas… xas…

Es cansen i s’asseuen a la banqueta. Se sent un soroll que fa “cra-cra”, com si es trenqués.

–Ai! –exclamen els dos, i s’aixequen. Es miren, s’acaronen, s’abracen i s’abracen i queden a terra formant un cor. Un petit silenci i després se sent un soroll: “cla-cla-cla…”.

Aquest soroll és el més apreciat pels artistes: és l’aplaudiment del públic assistent a l’obra.

Senyores i senyors, la companyia de teatre Zis-zas els ha ofert l’obra titulada Sorolls.

Guió, realització i direcció: Mercè Mora.

Anuncis