SORPRESES DE LA VIDA

De sobte, un truc a la porta. En Bernat es va aixecar de taula molt estranyat, perquè ja era nit fosca. Quan va obrir la porta, no es podia creure el que veia: era un nen de tres o quatre anys, tapat amb un tros de roba, que li somreia.

-Ja he tornat!

El Bernat va quedar sorprès. El va conèixer immediatament, ja que era igual que ell. El nen també semblava recordar-lo; segurament la seva mare li havia ensenyat fotografies seves.

Quan tenia dos anys, havia desaparegut amb la seva mare Maria i ni la policia ni un detectiu privat no van trobar-ne el rastre.

El seu matrimoni va desfer-se quan va néixer el petit. Tenien punts de vista diferents. Ella, que era molt extremista en l’educació del petit, va optar per fugir, i va fer-ho d’una manera total.

Tot eren preguntes. Per què el tornava ara? En quin lloc era? Tornaria a raptar-lo?

Va portar el nen a una clínica, mentre l’àvia li comprava roba.

El petit estava bé i parlava correctament, per l’edat que tenia. Era molt alegre i espavilat. Enyorava la seva mare, però semblava saber que el seu lloc era al costat del seu pare.

El cap d’en Bernat era ple de preguntes. Ni tan sols sabia on havia viscut el nen. Sa mare tenia una malaltia terminal? No podia cuidar-se d’ell?

En fi, tot era possible, però l’única cosa important era que allí, a prop, hi havia el seu fill.

– – – – –

A poc a poc, en Bernat es va habituar a la presència del menut, encara que al principi no sabia com tractar-lo després de tant de temps. L’ajut de l’àvia va ser molt important per a ell. Ella va comprar-li roba, els va fer el menjar durant un temps i va ensenyar a en Bernat com fer-se càrrec d’una criatura. La seva vida, per tant, va canviar i es va haver de reorganitzar.

Per descomptat, no passava dia en què no es preguntés què li devia haver passat a la seva exdona per haver-li tornat el nen d’aquella manera. Més d’una vegada va intentar tenir una conversa amb el petit per conèixer detalls de la vida que portaven ell i la mare durant aquells anys després de la fugida. Però era difícil mantenir aquella conversa amb una criatura. Sí que, de vegades, i sense que li preguntés res, pronunciava noms que semblaven estrangers i taral·lejava cançons, però això tampoc no el feia arribar a cap conclusió.

En tornar el nen, en Bernat va fer-ho saber a la policia i al detectiu que havia contractat quan mare i fill van desaparèixer, però ni els uns ni l’altre no li van poder donar cap informació d’on podia haver estat el nen durant aquella llarga absència.

I un dia va rebre la visita d’un amic solter amb el qual havia tornat a relacionar-se durant el temps en què va estar sol. El pobre noi no sabia com començar el seu relat: L’últim cap de setmana havia anat a la festa major d’un poble de la vora i… quina sorpresa quan va començar l’actuació de l’orquestra Plateria. La cantant del conjunt era ni més ni menys que la Maria, l’exdona d’en Bernat. Va esperar que acabés l’actuació i la va anar a trobar. La Maria va explicar-li que s’havia enamorat bojament del trompetista del grup i no havia pogut evitar d’abandonar-ho tot, Bernat i fill. Va comprendre que la criatura estaria millor amb el seu pare i no fent la vida de faràndula que a ella li agradava. Aprofitant una actuació a un poble del costat, amb molta pena va anar a deixar el nen davant la porta de la casa aquella nit, a mig vestir, de qualsevol manera, sí, però és que si s’ho pensava gaire no ho faria. Ara que havia estat descoberta, donaria al seu ex la custòdia del nen i tot el que li demanés.

Ah! I abans de dir allò de “conte contat ja està acabat”, heu de saber que aquell amor boig de la Maria pel trompetista de l’orquestra va inspirar més d’una cançó de les que l’orquestra va interpretar durant la seva vida efímera…

Maria Blavi i Anna Maria Arroyos

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s