PETONS ENTRE CAMIONS

Anuncis

SI NO FOS

SI NO FOS

Si no fos per l’amor, no seríem aquí.
Si no fos per l’amor, no s’entendria una vida plena.
Si no fos per l’amor, tot seria fredor, ja que l’amor escalfa el cor de tot ésser humà.
Si no fos pels poemes, ens faltaria dolçor.
Si no fos pels sembrats, els camps no serien tan verds.
Si no fos per les roselles, els camps no serien tan vistosos.
Si no fos pels arbres, no hi hauria boscos.
Si no fos per les abelles, no hi hauria mel.
Si no fos pel sol, no hi hauria vida.
Si no fos per l’aigua, ens moriríem de set.
Si no fos pels núvols, no plouria.
Si no fos per la calor, no hi hauria núvols.
Si no fos per l’aigua, no hi hauria rius.
Si no fos pels rius, no hi hauria peixos.
Si no fos pels arbres, no hi hauria fruits.
Si no fos per les plantes, no hi hauria verdures.
Si no fos per tantes coses, no podríem donar gràcies.
Si no fos per les coses mal dites, no ens caldria demanar perdó.
Si no fos pels metges, molts estaríem morts.
Si no fos pels medicaments, molts no seríem aquí.

Si no fos pels escriptors, no hi hauria llibres.
Si no fos pels llibres, no coneixeríem la història.
Si no fos per la bellesa, no hi hauria admiració.
Si no fos per la cultura, no hi hauria saviesa.
Si no fos per la petitesa, no hi hauria humilitat.
Si no fos per l’alegria, tot seria foscor.
Si no fos pel silenci, no podríem reflexionar.
Si no fos pel perdó, mai més hi hauria un tornar a començar.
Si no fos per la paraula, no hi hauria comunicació.
Si no fos per l’amistat, no es podria ser amable amb els que coneixes.
Si no fos per la memòria, no podríem valorar tot el que ens fan
els que ens estimen.
Si no fos per la fe, no entendríem res del que ens passa.
Si no fos per l’agraïment, sempre estaríem en deute.
Si no fos per la bondat d’algunes persones, el món estaria perdut.
Si no fos per la Laia, no hauríem après tant.
Si no fos pels escrits, no hauríem passat unes estones tan divertides.

Josefina Vallverdú
Salvador Saborit

ROSE MÉDITATIVE

Quan la Meritxell Nus ens va visitar a la Llar del Pilar, ens va explicar per què i com havia escrit, a partir del quadre de Salvador Dalí Rose méditative, el poema dedicat a Rosa Fabregat que va llegir durant l’acte d’homenatge a aquesta preciosa poeta el dia 24 d’abril al Cafè del Teatre. L’explicació i el poema ens van deixar embadalits.

rose meditative

Aquest és el poema de la Meritxell:

ROSE MÉDITATIVE

A Rosa Fabregat

Així com la primavera
va penetrant en les fulles,
i les ensuma i les desperta
fins que reviuen

en l’aire de les coses invisibles
penjant de l’infinit d’alguna força
que ens domina i ens supera
hi ha la flor suspesa en l’atmosfera:

rosa meditant

un tou de llum que flota
i va cuidant dels més petits
i dels més grans
fins que reviuen.

Meritxell Nus

Dos autors de la nostra pedrera també s’han inspirat en aquest quadre per escriure poemes.

REFLEXIONS SOBRE LA LITOGRAFIA DE SALVADOR DALÍ

Una bufada d’aire fresc per als sentits.
Un crit d’angoixa en les espessors de la boira.
Un instant etern al present de la vida.
Entre la grisor del passat i l’ocre del futur,
la rojor del foc present.
Sola, nua, con una donzella insinuant,
suspesa, a l’abast dels sentits,
però alhora inabastable per les mans.

Manel Escriu

LA ROSE MÉDITATIVE DE SALVADOR DALÍ

Ets suspesa en el buit,
per sobre el paisatge,
sota el color blau
d’un cel entelat,
sorgint al bell mig
d’un càlid oratge.
Esclat de vermell,
sembles un miratge!
Ma tija no hi és.
Sóc lliure, etèria.
El fred matiner
ha marcat els pètals
d’humida albada.
Per sota, els humans
plens d’incertesa
fan la passejada.
Seran afortunats
per tota la vida
si veuen ma cara.

Montserrat Solsona

 

EL DETERMINI

EL DETERMINI

A Esperança Bru de Masó

Si trobava alguna noia,
una noia del meu braç,
que tingués els ulls ben negres
o tingués els ulls ben clars,
que fos trista o que fos gaia,
cuereta o de bon pas,
balladora o molt de missa,
delicada o escarràs,
que semblés un poc negada
o fes l’aire de capaç,
tant si era desnerida
com talment un matalàs,
jo creuria la padrina
que em diu sempre: -Noi, què fas?
Cerca dona, que, endebades,
passa el temps i tu te’n vas.-
Vet aquí: hi ha massa fresca
per passar la nit al ras,
però el mas també m’endola
(tot un mas sense solaç!),
perquè en mas que no hi ha dona
xiula el vent que xiularàs…
Si de cas me’n sabeu una,
m’ho direu per si de cas,
i si dues me’n sabíeu
el meu dubte fóra escàs:
aleshores ho faríem
a parells i a senars.

Josep Carner

LES PLANTES

LES PLANTES

Moviment d’amor
el creixement de les plantes, la lenta
confiança de la llavor, l’obscur
destí de l’arrel, la fugaç
meravella de la flor, el fúlgid
esclat del fruit. Mira’t
aquest tany, per exemple, aprèn-te
el seu paper de suport, la seva
disponibilitat conductora. Té,
aquesta fulla respira i anuncia
la flor que t’ofereix
tendresa i passió, el pol·len
pel trafegueig -ai joventut-
de la fertilitat. Espera
fer-te fruit amb el fruit, tornar-te
tot tu tot fruit. Accepta
fer-te dolç, esberlar-te,
caure i passar
per la humiliació
de podrir-te, de perdre’t,
tot perquè la llavor que congries
sigui llavor
d’altres tanys, d’altres flors, d’altres fruits.
Sí, fes-te
tot tu tot tany, tot fulla, tot tu flor,
tot tu tot fruit, tot moviment d’amor,
per tal d’entendre. I canta.

Narcís Comadira

_

TROBADA DE FI DE CURS

Aquest matí hem fet la trobada de fi de curs, a la llar de Bonaire.
Hem llegit poemes i altres textos i fins i tot hi ha qui ens ha regalat cançons a cappella, amb el piano o amb la guitarra.
Tots ho heu fet molt bé.
M’alegra sentir que us heu fet vostres les paraules.
I que tenim menys por i més alegria.
Cada persona és valuosíssima.
Moltes gràcies a tots per haver vingut i haver compartit literatura i música.
I vida.
Ha estat un matí deliciós.
L’art val molt la pena. Ens uneix i ens fa millors.
Moltes gràcies, en especial, a Rosa Fabregat, que ens ha acompanyat amb la seva simpatia de sempre.
Rosa, durant aquests mesos has estat molt a prop nostre i tots te n’estem agraïts.

DSC_0526
DSC_0522
DSC_0523

Tinc la sensació que això que hem fet junts aquests mesos ha estat significatiu.
Moltes gràcies.

LES CARTES DE LA TORTUGA TUCA

La tortuga Tuca és un personatge inventat entre un grup de nois i noies pertanyents a l’EAIA i dos grups d’adults dels tallers d’escriptura i creativitat: el de dimarts al matí i el de dijous al matí, els dos a la llar de Democràcia. Durant unes setmanes els joves van estar cartejant-se amb la tortuga Tuca, que era representada pels adults. D’aquest intercanvi, van sortir-ne cartes, dibuixos i fins i tot un conte. Vet aquí una de les cartes de la tortuga, que té molt bona lletra:

Tuca1Tuca2

Després de passar pel Pirineu i pelar-se de fred, la tortuga va acabar al monestir de les Avellanes, però això ja són figues d’un altre paner.

Els nois i noies van conèixer una representació de la tortuga Tuca el dia 5 de juny.

Vés a saber si en el futur la tortuga en farà més de les seves. Té 1243 anys, però deixem-la córrer, ara que és lliure com el vent…